Ailbhe

Hi havia una vegada una princesa èlfica que vivia en una casa feta tota de trèbols, i és que Ailbhe, que era així com es deia la petita princesa tenia el poder de convertir en trèbols tot allò que volgués. Dic petita, perquè la llegenda explica que Ailbhe era una noieta petita que no feia ni un pam d'alçada, per això es diu que li agradava sovintejar pels jardins i altres amagatalls que hi havia pel bosc. Tot i que la vida per algú que no feia més d'un pam d'alçada semblava que no hagués de ser fàcil, la petita princesa èlfica se les arreglava d'allò més bé, es diu entre altres anècdotes que s'ho va fer venir bé per convèncer tota una colla de castors perquè li féssin una presa per poder desviar part de l'aigua cap a una llacuna que utilitzava de bany, podriem dir que la mossa era eixerida com hi havia món i que d'enginy no li'n faltava pas per haver-se-les en un món on gairebé tothom la passava en escreix en alçada.

Si em remeto a dir que era una princesa èlfica evidentment podreu endevinar perquè ho dic, un cop, en Sam Shamrock va descriure-la i en va fer un dibuix en el seu famós llibre "Fades i altres misteris del bosc" on apareixia Ailbhe. No se sap del seu llinatge, qui eren els seus pares ni d'on va aparèixer, talment com si la natura l'hagués fet aparèixer per art de màgia. Tot i així, li deien princesa èlfica per unes ostentoses i punxagudes orelles que tenia la jove. Per això, el nostre cronista Sam, la va identificar com un ésser èlfic, el perquè la va intitular "princesa" ja és quelcom que desconec, potser com un sobrenom afectuós, o bé perquè veient l'astúcia de la jove la considerava princesa d'aquells dominis. Però jo crec que Sam s'equivocava, Ailbhe no li agradava només romandre per el bosc on havia conegut Sam, aquella jove menuda, li encantava moure's per tot el món, fins i tot tenia un do encara més impactant que el de convertir en trèbols tot allò que volgués, i era el d'endinsar-se en els somnis de qualsevol ésser. Ella hi entrava i sortia com li donava la gana, com ho sé? En Sam n'explica una anècdota sobre aquest fet, però no solament ell, la seva fama havia traspassat fronteres, i això que era un ésser minúscul, senzill i independent que no volia lligar-se a res.

A vegades penso si realment hauria de dir-li jove, de fet, l'edat d'Ailbhe era desconeguda per qualsevol, ni ella mateixa ho sabia, i no per coqueteig o per amagar l'edat com alguns malpensats podrien creure, simplement, Ailbhe va aparèixer un dia en aquest món i des de llavors el temps no sembla haver passat per ella, com si s'hagués quedat la seva imatge congelada davant un mirall. Jo estava convençuda que talment com havia aparegut en aquest món, un dia, sense dir res s'esvaïria i es fondria com la neu amb la calor del sol.

He dit que els seus poders es coneixen per altres anècdotes oi? Doncs en va haver-hi una de molt sonada que va revolucionar bastant el bosc... ja he dit que l'Ailbhe era més astuta que la fam i un cop més ho va demostrar.

Tot va començar... ufff, en fa ja tan de temps des d'aquella anècdota... ummm, si no recordo malament tot es va iniciar per un follet torracollons avariciós, d'aquells que volen fer fortuna ràpidament. Tothom s'havia que el Rei de les Tenebres Pudents buscava muller i qui li portés una que fos del seu grat el recompensaria amb molts tresors, clar, quina dona es voldria acostar a un paio que pudia tot el dia i que tenia la casa feta un abocador d'escombraries? Bé, potser hauria de concretar que aquest Rei concretament vivia tal com sona, i ho transcric literalment en un abocador d'escombraries gegantí, i imagineu-vos si era gegantí aquell abocador que de fet, era on s'anaven a llençar totes les brosses de la macropolis de Nova Llibertat, i ell se n'havia fet el rei i senyor d'aquell terreny, gens envejable d'altra banda, però al no tenir olfacte viure embolcallat de les mil-i-una deixalles més variades el satisfeia, ja veieu, hi ha gent per tot. Però clar, aquell reietó volia tenir una reietona al seu costat, però... com fer-la anar a aquell terreny sinó era a la força?

El Follet Malvat, que no recordo ben bé quin nom tenia... i per això queda en la meva història conegut com a Follet Malvat, s'havia fixat en la princesa Ailbhe. De fet, penso que al no haver fet ni una sola bona acció en sa vida, quin altre nom podia meréixer un follet com aquell? Doncs anem al gra, el Follet creia que una jove com Ailbhe podria ser del gust del Rei de les Tenebres Pudents, de fet, ella encara era més alta que ell, ja que el reietó no arribava ni als deu centímetres d'alçada, era petit, esquifit i amb el nas tort d'una baralla que havia tingut quan era jove, i entre que ara ja era vell i la baralla que havia tingut on va desviar-se-li a base de bé el nas, és natural que aquell reietó perde's totalment l'olfacte.

Així que, el Follet Malvat espiava dia sí dia també a Ailbhe i mentre anava rumiant com poder-la ensarronar per endur-se-la cap a les Terres de les Tenebres Pudentes allà on vivia aquell reietó tan ansiós d'adquirir esposa com qui compra llegums.

Curiosament, Ailbhe estava tan absorta en la seva nova creació de trèbols de set puntes que no s'adonava que el Follet Malvat l'espiava, hi ha que no hi havia manera que li acabés de sortir bé l'encanteri, sempre hi havia una punxa que es quedava pel camí, ara sis, ara vuit, però mai les set que ella volia... i allò la feia emprenyar més i més.

El Follet estava completament convençut de que aquella era la seva oportunitat, o ara o mai... i és així com va prosseguir.