dimarts, 5 de juliol de 2011

Mirades: E

Voldria continuar parlant d'aquestes mirades que tan estimo, de manera que, tot i que em salti algunes lletres (alfabèticament parlant), ara és el torn en què voldria parlar de n'E.

Qui és n'E? És una mirada encisadora que va anar creixent a poc a poc, irradiant la seva llum cada cop amb més força, fent-se visible i orgullosa de ser qui és com una rosa que es va obrint i captivant a aquells qui la contemplen. Té una curiosa peculiaritat: a l'hivern els seus ulls ofereixen la lluïssor, la intensitat i la força del cel blau d'estiu, per contra, en plena època estiuenca, en sa mirada s'hi reflexa la tonalitat del gris pàl·lid que ofereix el mar a l'hivern traspuant serenor a qui s'hi emmiralla.

Va aparèixer a la meva vida quan el fred ja tot ho embolcalla, atansant-se tímidament, plena d'incertesa. Recordo com ta mirada semblava pampalluguejar, sense saber com acabar de mostrar-se perquè els dubtes que t'envoltaven no et deixaven ser conscient fins a quin punt la teva força podia superar barreres, i oh déus! Fins a quin punt ho has aconseguit! No va ser però llavors quan ho vas descobrir, ha estat un viatge dur, complex, ple de maldecaps, i tu ho saps millor que ningú, jo sóc una simple narradora que només pot fer que admirar la força amb que has superat cada obstacle que t'has trobat al camí.

En una ocasió vaig témer que la teva llum s'esvairia per sempre mostrant-se feble al costat d'un ésser que va actuar amb tu com si es tractés d'un forat negre, xuclant tota l'energia que emeties, apartant-te dels altres, consumint-te, empal·lidint la teva lluentor... però tu, sense que cap dels allà presents sabés com acostar-se a tu i foragitar qui et consumia, tu, amb la teva força i la teva energia vas dir prou, vas tallar aquelles cadenes i vas començar a lluir de bell nou amb una força renovada. No va ser l'únic obstacle, n'has patit d'altres, però des d'aquella ocasió en què vas saber dir prou i alçar-te preparada per a noves batalles, has anat fent-te cada cop més forta, brillant amb més intensitat, i així ta mirada t'ha correspost. Ja no trontolla, ara és enèrgica i vital. Crec que en gran part no ets conscient fins a quin punt la teva mirada ha crescut en intensitat, fins a quin punt t'has fet forta i fins a quin punt encara pots créixer més, però potser, és aquesta inconsciència de la teva pròpia fortalesa, la que fa que et mostris com una persona encara més entranyable.

4 comentaris:

  1. Coi què maco! Entren ganes de voler mirar aquesta persona :)

    ResponElimina
  2. Ara tots ens preguntem si les lletres són inicials o no! El poble vol saber, Laura!

    ResponElimina
  3. Gràcies E! algú ho havia de dir! hehe :P

    No ,ara en serio, m'encanta la teva forma d'explicar la personalitat de les persones a través de la seva mirada. Les mirades ens transmeten multitud de coses, el que passa que moltes vegades tenim por d'observar-les fixament, perquè no només ens transmeten la seva personalitat, sinó que també són un reflex de la nostre i no hi ha res que ens faci més por i a la vegada ens crea-hi un major anhel que poder-nos observar en el mirall d'altri. perquè que som? una mirada observant o una mirada observada? suposo que la suma de les dos o millor dit la interacció d'aquestes, la gràcia està en buscar-ne l'equilibri o almenys ser conscient que som, en part, aquest joc de mirades.

    ResponElimina
  4. Trobo que tens una capacitat analítica i descriptiva envejables, i tant de bo un dia facis una Mirades: T. Espero guanyar-m'ho. :P

    ResponElimina