dimarts, 5 de juliol de 2011

Mirades: E

Voldria continuar parlant d'aquestes mirades que tan estimo, de manera que, tot i que em salti algunes lletres (alfabèticament parlant), ara és el torn en què voldria parlar de n'E.

Qui és n'E? És una mirada encisadora que va anar creixent a poc a poc, irradiant la seva llum cada cop amb més força, fent-se visible i orgullosa de ser qui és com una rosa que es va obrint i captivant a aquells qui la contemplen. Té una curiosa peculiaritat: a l'hivern els seus ulls ofereixen la lluïssor, la intensitat i la força del cel blau d'estiu, per contra, en plena època estiuenca, en sa mirada s'hi reflexa la tonalitat del gris pàl·lid que ofereix el mar a l'hivern traspuant serenor a qui s'hi emmiralla.

Va aparèixer a la meva vida quan el fred ja tot ho embolcalla, atansant-se tímidament, plena d'incertesa. Recordo com ta mirada semblava pampalluguejar, sense saber com acabar de mostrar-se perquè els dubtes que t'envoltaven no et deixaven ser conscient fins a quin punt la teva força podia superar barreres, i oh déus! Fins a quin punt ho has aconseguit! No va ser però llavors quan ho vas descobrir, ha estat un viatge dur, complex, ple de maldecaps, i tu ho saps millor que ningú, jo sóc una simple narradora que només pot fer que admirar la força amb que has superat cada obstacle que t'has trobat al camí.

En una ocasió vaig témer que la teva llum s'esvairia per sempre mostrant-se feble al costat d'un ésser que va actuar amb tu com si es tractés d'un forat negre, xuclant tota l'energia que emeties, apartant-te dels altres, consumint-te, empal·lidint la teva lluentor... però tu, sense que cap dels allà presents sabés com acostar-se a tu i foragitar qui et consumia, tu, amb la teva força i la teva energia vas dir prou, vas tallar aquelles cadenes i vas començar a lluir de bell nou amb una força renovada. No va ser l'únic obstacle, n'has patit d'altres, però des d'aquella ocasió en què vas saber dir prou i alçar-te preparada per a noves batalles, has anat fent-te cada cop més forta, brillant amb més intensitat, i així ta mirada t'ha correspost. Ja no trontolla, ara és enèrgica i vital. Crec que en gran part no ets conscient fins a quin punt la teva mirada ha crescut en intensitat, fins a quin punt t'has fet forta i fins a quin punt encara pots créixer més, però potser, és aquesta inconsciència de la teva pròpia fortalesa, la que fa que et mostris com una persona encara més entranyable.

diumenge, 26 de juny de 2011

Mirades: A

Com una degustació de diversos vins, vull encetar un petit tast de les mirades que configuren els protagonistes del meu entorn, i aquesta primera ronda voldria iniciar-la amb una de les que més m'ha captivat, vull començar parlant de la mirada de n'A.

Hi ha aspectes d'una persona que costen molt de transmetre, i en les mirades és on hi trobes més incògnites, no perquè aquestes no es vulguin mostrar, sinó per la complexitat i magnitud intrínseques que desprenen tants matisos com aspectes configuren una persona. M'agradaria fer-vos arribar encara que sigui lleugerament part del que emana aquesta mirada que tant estimo.

Aquesta és intensa, punyent, apassionada, vital, furiosa... té diverses facetes com diferents parts que configuren un prisma, i és així com se'm revela la seva mirada. Una mirada que m'encén i em fascina, una mirada que convida a indagar i a qüestionar.

D'entrada es mostra amb timidesa, ocultant part de la seva força, amb aquella incertesa de no voler-se mostrar amb tota la seva magnitud davant de qui no li importa, sinó esperant el moment oportú, la confiança necessària per mostrar-se amb tota la seva grandesa irradiant vitalitat per tots costats.

Quan et parla no et pots quedar indiferent, hi ha cert magnetisme que t'atrapa, en vols més, desitges que aquell raig de vida no cessi, de fet, ni tant sols penses, sols desitges que continuï mirant-te perquè així alhora, com si fos un bell reflex, tu et sents viu, agombolat per una energia que et desperta i et sacseja per a continuar vivint, i això no té preu amics meus, és per sensacions d'aquest estil, que he après a estimar tant qui em mira d'aquesta manera.