dilluns, 10 de maig de 2010

Un paraigües per l'eternitat


Pensava que tenia tota l'eternitat per viure, era jove i es sentia invencible, amb tot el futur per endavant.
Plovia, però no li feia nosa. 

El semàfor va canviar de color. Ja podia passar.

Al creuar el carrer li venia al cap la nova noia de la feina, aquella noia de posat tímid que li havia deixat el paraigües, el mateix que ara intentava obrir. 

En el seu cap no hi havia lloc pel soroll eixordador del vehicle que s'acostava, el conductor del qual no pensava en altra cosa que a arribar a casa d'una vegada, estava cremat i emprenyat de la hipocresia de cada dia en una feina que no l'omplia, sinó que el feia sentir cada cop més diminut, més invisible a tot i tothom.

En el cap del noi, només hi havia lloc per les últimes paraules intercanviades amb la propietària del paraigües que sostenia en mà.

Recordes aquell paraigües verd?
Sí, el paraigües del teu color preferit.
Té, no et mullis. Avui plou fort.

No es van veure. 

S'alça de sobte, enmig de la multitud, amunt, cap al cel, sembla voler tocar l'infinit mentre tot d'una la direcció del vent canvia i comença a davallar tot dansant cap al terra asfaltat.
Ell, jau a terra. Mirada buida.
No gaire lluny del seu cos encara calent hi rau un paraigües esberlat de color verd.

9 comentaris:

  1. Bé, el que t'havia de dir ja t'ho he dit, per tant poc tinc a dir XD

    Segeix escrivint i jo seguiré fent de jutge, tot i que refiar-te de mi potser no sigui una idea gaire bona XD

    ResponElimina
  2. És opinió d'amic, no de jutge! No ens posem dràstics! xD

    Una vol passar-s'ho bé escrivint i vol que els altres s'ho passin bé llegint els seus escrits.

    ResponElimina
  3. Si bé, potser ho he dit d'una manera massa dràstica XD

    ResponElimina
  4. hey! acabo d'arribar (fa una estoneta!) que volies dir amb això de "t'apuntes"? Quina en tens de cap? xD escolta! després a la nit quan torni llegeixo aquest relat i l'anterior i te'n dóno la meva opinió que ara mateix he de marxar! :)

    ResponElimina
  5. és el final el què estic pensant oi? mare meva! és genial!

    ResponElimina
  6. Ei, gràcies Alba, però que has volgut dir amb això del final que t'estàs pensant?

    Umm, a veure si no ho he sabut transmetre... :p

    ResponElimina
  7. Oh, i després encara hi ha qui diu que l'ombra de la bellesa no és la mort!

    ResponElimina
  8. Oh, i després algú em dirà que els ideals, en l'ombra, no amaguen violència i punyals per a la vida!

    ResponElimina
  9. La mort l'embellim amb les paraules, amb el nostre llenguatge o la nostra forma de pensar.

    La mort no és bella o lletja, és com la vida, dues cares de la mateixa moneda, les quals no són "això" o "allò", sinó que senzillament són.

    ResponElimina