dissabte, 21 de desembre de 2013

Jo sóc aquella noia

Jo sóc aquella noia que et va saludar
enmig de la gentada d'aquell bar
però a qui ni tan sols vas mirar.

Els teus ulls resseguien corbes esbeltes i jo sols era un farcell més enmig de la multitud.

Jo sóc aquella que no ressalta, sóc aquella que es converteix en part del decorat, que et mira de reüll i et segueix amb la mirada però amb la por a ficar la pota és conveteix en un obstacle més gran del que és el seu propi desig. Em paralitzo de por a ser rebutjada, o encara pitjor, a ser ignorada.

Jo sóc aquella noia que voldria ser desitjada però que calla, calla perquè no sap parlar. A qui han ensenyat a no molestar. Admira els que alcen la paraula i s'atreveixen a dir la seva. Intento obrir la boca però els mots em congelen els llavis.

Sempre observant el seu entorn, sempre sense atrevir-se a dir el que ella sent de debò, el que ella desitjaria, només de fer-ho es ruboritza.

No li calen dictadures, la porto incorporada dins del seu cervell.

I si molesto? I si... i si què? 

Ell marxa i mai tornarà per allà, però ella no ho sap, i encara ara l'espera en el racó del bar.

1 comentari:

  1. Gràcies per tornar amb un relat tan fantàstic!!! :D

    ResponElimina